Dins del budell prim hi ha unes vellositats que et pots imaginar com milers de petits ditets microscòpics que estan molt junts.  Aquestes vellositats son les encarregades d’absorbir el nutrients dels aliments que mengem i enviar-los a la sang per alimentar el nostre organisme.

​

Quan una persona celíaca menja gluten voluntària o involuntàriament, el seu sistema immune rep a la proteïna del gluten com un agent danyí i desencadena una cascada inflamatòria de manera que les vellositats del budell prim s'inflamen com mecanisme de defensa fins que queden aplanades i no fan la seva funció d'absorció de nutrients. 

​

A la punta d’aquestes vellositats generem els enzims que ens ajuden a desfragmentar alguns sucres, com la lactosa per exemple. La lactosa que és el sucre de la llet, necessita l’enzim lactasa per trencar la lactosa a trossets més petits i que ens sigui fàcil de digerir. Quan les vellositats intestinals no estan sanes, deixem de generar enzims i és fàcil que algunes persones també pateixin d’intolerància secundària a la lactosa o sentin que la llet no se'ls hi posa massa bé. És probable que la intolerància desaparegui quan el seu budell torni a estar sa, ja que amb la dieta sense gluten ben feta, tornem a recuperar les vellositats com qualsevol altra persona sana. Això si, haurem de seguir menjant sense gluten de per vida o si més no fins que la comunitat científica pugui acabar descobrint, entre els estudis que s’estan fent, la manera de que el gluten no ens afecti. 

​

En casos de diagnòstics tardans, molts pacients han desenvolupat problemes d’osteoporosi (no han absorbit el calci) o anèmia (no han absorbit el ferro) i hem de ser conscients que quan patim una malaltia autoimmune tenim més “paperetes” de patir una segona (diabetis 1, problemes de tiroides....) En nens un símptoma molt clar de la manca d’absorció de nutrients és el baix percentil de talla i pes. Més endavant parlarem dels símptomes que poden fer sospitar que patim celiaquia.